Visió i objectiu de Fuster a «Nosaltres els valencians»

Amb paraules de Carme Gregori, «El Fuster que escriu Nosaltres els Valencians ja és un Fuster obertament decantat a utilitzar la literatura com a arma política. Si més no, una mena de literatura». En un informe autobiogràfic entregat a Josep Pla, Fuster afirma que Nosaltres els valencians és una mena de pamflet adreçat a fer veure la realitat valenciana als propis valencians, un objectiu que es converteix en la base del seu compromís social .

 Formalment, l’assaig se’ns presenta com una anàlisi del passat i, al mateix temps, de la psicologia col·lectiva dels valencians com a poble. Tot i que Fuster intenti fer creure que no té la intenció de fer veure els defectes del col·lectiu valencià, aquest és l’objectiu que es persegueix arreu de l’assaig: Nosaltres els valencians només té sentit només té sentit si hom es mentalitza que la història valenciana és plena de defectes, de febleses i d’anomalies. En aquest sentit, al llibre El País Valenciano Fuster afirma que els valencians tenen alguna cosa de la «passivitat oberta de la dona». El major pes explicatiu raurà als fets del passat, una mena d’anàlisi de la història actual del País Valencià amb la necessitat de parar especial atenció al passat. Fuster volia contemplar les mancances que, tot i les derrotes, no havien aconseguit esborrar la petjada de la catalanitat immutable. Segons l’autor, allò que necessitava el poble valencià era tornar a néixer. Nosaltres els valencians és una proposta de modernització, una lluita, tal i com proposa Fuster, de la cultura valenciana (així com de la seva llengua). Una lluita contra la mentalitat provinciana i de la dependència del centralisme espanyol; per a l’autor, el nacionalisme era l’única resposta possible.