Jordi Marrugat
és un dels grans estudiosos literaris amb què compten avui dia les lletres
catalanes. Amb una gran quantitat d’estudis sobre literatura catalana i no
catalana a les seves esquenes, Marrugat té una visió molt clara del que és la
postmodernitat i, a més, en una conferència a la Universitat de les Illes
Balears oferí un punt de vista sobre les diferències, no sempre clares, entre
postmodernitat i modernitat.
Exposa que la
postmodernitat apareix més o menys, als anys ’60 del segle XX, i arriba fins a
l’actualitat. Marrugat apunta dos motius fonamentals que han causat aquesta
aparició: en primer lloc, augmenta la producció de la informació, els
discursos, per tant, augmenten. A més, aquesta dispersió ocasiona la crisi dels
relats. Dominen els jocs del llenguatge. En conseqüència, es produeix un canvi
en la noció de l’espai i del temps. Amb la postmodernitat, les paraules deixen
d’estar articulades, cada paraula adquireix un significat diferent. Segons
Marrugat, hi ha un canvi en la percepció de la realitat. Cada discurs és
percebut com una realitat que conviu, alhora, amb altres, simultàniament. En
aquest sentit, l’estudiós català explica que la literatura catalana participa
de l’època moderna i que s’hi està generant, doncs, una cultura moderna. Exposa
que el realisme històric és el darrer moviment modern que havia tengut la
literatura catalana i que ha entrat en crisi el pensament crític.
Aprofitant el
discurs sobre aquesta “postmodernitat catalana”, Marrugat explica que és
impossible construir un cànon català en l’època moderna, que s’ha d’anar
construint poc a poc. En aquest cànon s’han d’afegir uns nous valors, com per
exemple la qualitat, la representativitat, la influència històrica i la
originalitat o “modernitat”. Alguns cànons catalans parteixen arran del valor
del discurs històric, d’altres es construeixen a partir d’altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada