Dades del consum literari a Catalunya: una petita passa per a la literatura en català.

L’any 2011, el consum de llibres a Catalunya va créixer, aproximadament, un 8% respecte dels anys anteriors i quedà en un 61%. D’aquesta manera, s’anava atracant poc a poc a la mitjana europea, la qual se situava en un 71%, més o menys. S’observa que l’any 2012, respecte l’any 2011, el costum lector no baixa més d’un 0’2% (passa d’un 61% a un 60’8); aquesta diferència, però, no és gaire significativa tenint en compte que l’any 2010 el consum de llibres a Catalunya se situava en un 58%. Sabent aquestes dades, anem a analitzar, sense perdre de vista les dades generals, quin és el consum de llibres a Catalunya tenint en compte l’idioma de lectura. Veurem com, tot i tractar-se d’un territori amb una forta consolidació de la llengua catalana, no n’és la llengua majoritària de lectura. Així mateix, n’analitzarem algunes possibles causes que podrien ajudar-nos a contextualitzar les mateixes dades.

Prenen l’any 2012 com a punt de referència a comparar, val a dir que el ritme de lectures en català a Catalunya es mantingué més alt aquell mateix any (27’8%), mentre que l’any 2010 (25’3%) i el 2011 (26’4%) baixaren una mica la mitjana. Cal tenir en compte, a més del contrast entre lectures en llengua catalana i lectures en llengua castellana, que en els darrers anys els llibres en altres llengües han pres força respecte de l’any 2007, han crescut més d’un 41% durant els anys 2010 i 2011 —l’any 2011 ja havien superat en 0’6 punts l’any anterior i se situaven en un 5’6%—, segurament a causa de la inquietud de la població d’aprendre idiomes, sobretot a causa de la importància que sempre han tengut dins del terreny laboral i cultural. A més de lectures en altres llengües, el consum de llibres en llengua catalana poc a poc entra en creixement: de l’any 2007 al 2011, augmenten un 9’5% fins arribar a un 15’2% l’any 2012. Els llibres en llengua castellana baixen 7’4 punts des de l’any 2007 fins a 2012.

Quant al consum de llibres depenent de l’àmbit lingüístic del lector, s’observen grans diferències: els parlants habituals d’altres llengües diferents a la castellana i la catalana consumeixen, amb molta diferència de punts, més llibres en castellà que no en català. És de suposar que aquest fet es podria explicar a partir de la projecció que té la llengua castellana cap a fora de l’estat espanyol. D’altra banda, els lectors catalanoparlants, l’any 2010 consumiren més llibres en castellà que en català (amb una diferència mínima de 2’3% punts), però els propers dos anys les xifres afavoriren una mica més la llengua catalana, de manera que l’any 2011 la diferència era d’un 1’1% a favor del catalana i d’un 5’2% el 2012). Amb aquests gràfics s’observa un dels beneficis que pot arribar a tenir el bilingüisme: els catalanoparlants, dominants, en teoria, de les dues llengües, consumeixen tant en llengua catalana com en llengua castellana. No obstant, és un símptoma de manca de costum de lectura en llengua catalana, com es pot observar.

En aquest sentit, val a dir que els lectors catalanoparlants se situen a dalt de tot a la graella de consumidors de llibres, en general. Els anys 2010 i 2011 es mantingueren gairebé a la mateixa alçada: 67’6% i 67’4% respectivament. En canvi, l’any 2012 suposà un creixement de quasi 2 punts. Aquell mateix any, les lectures en altres llengües se situaven en la mateixa posició, gairebé, que els altres dos anys, mentre que les lectures en llengua castellana quedaren de la següent manera: l’any 2010 un 54% de la població catalana llegia, inicialment, en llengua castellana, l’any 2011 un 56’6% i l’any 2012 un 56’5%.

D’aquestes dades es poden arribar a donar dos punts de vista diferents: un de positiu i un altre de més pessimista. El fet és que la llengua catalana encara té molt terreny per avançar respecte de la llengua castellana; malgrat ja quedin enrere els anys de censura, un sector lector potent com és el de 50-65 anys —tot i que no la majoria, evidentment— pateix les conseqüències de no haver rebut una educació en català i, per tant, la lectura en aquesta llengua se’ls fa més difícil que no pas en llengua castellana. D’altra banda, és interessant tenir en compte el creixement del consum de llibres en altres llengües per donar compte de la importància que estan prenent arreu de la societat. A més, totes aquestes dades ens són útils a molts de nivells, a més del sociològic, que és el que més podria pesar a primera vista. Les editorials són les primeres interessades a saber quin és el ritme de venta, quines són les llengües que van prenent terreny i quins són els gèneres que van agafant importància: la tendència que creï el lector, serà el que farà créixer l’editorial.